Tres veines d’un pis antic del barri del Raval es troben al terrat. És primavera. El tic-tac dels seus rellotges els recorda que la vida és tan sols un breu parèntesi i que potser si bé és cert que ningú no va demanar nèixer, no ho és menys que vivim en una societat que no ens permet decidir quan i com volem morir. La Irene, la Merçè i la Bebe se senten atrapades en la tranyina d’una vida que no han triat. o si? Estem davant d’un relat íntim que ens convida a fer de vouyeurs, a tafanejar indiscretament i amagats rera la porta, en la vida de tres dones que són, són jo, perquè al final, tots som pedaços d’un trencaclosques incomplet.